Saltar al contingut

ELS ARBRES I EL BOSC A GIRONA

Diari de Girona

L’advertiment que els arbres no ens deixen veure el bosc és una expressió força habitual per subratllar les visions massa petites de les coses, sense una perspectiva àmplia. Té a veure també, en un cert sentit, amb l’expressió evangèlica sobre la biga i la palla als ulls, d’un i altre. I s’assembla a la famosa conversa entre Marco Polo i Kublai Khan sobre la importància d’un arc; per a un el que era important eren les pedres, una a una, i per a l’altre només l’arc importava. Però és del tot evident que no hi ha bosc sense arbres, ni arc sense pedres. Llegir-ne més

LA NIT DE REIS

Diari de Girona

Després d’un dia gris i una tarda plujosa, cap a les sis es van obrir clarianes suficients per permetre la sortida de la Cavalcada de Reis d’enguany, després de dues hores al campament, més aviat passades per aigua.

Llegir-ne més

CADÍ, 100 ANYS

Diari de Girona

La silueta dentada de la serra del Cadí és una presència imponent compartida entre la Cerdanya i l’Alt Urgell. Des de les terres de la plana ens hem acostumat a la visió d’aquesta silueta en els embolcalls, de fons groc i lletra blava, de la mantega del Cadí, un producte de consum habitual o esporàdic, segons els costums de les cases i de les famílies.

Llegir-ne més

BON NADAL

Diari de Girona

Falta una setmana justa pel dia de Nadal. És un temps prudent per aprofitar aquesta tribuna i desitjar unes bones festes a tots els lectors amables que ens segueixen en les pàgines d’aquest Diari. La seqüència de les festes està molt pautada en el calendari litúrgic, i l’advent és un període ben acotat de preparació. Des de fa força temps, però, el calendari de preparació d’aquests dies s’ha estirat enormement i ja fa moltes setmanes que estem submergits en un ambient que, de manera reiterada ens anuncia que vénen dies de gran festa. Llegir-ne més

MENTRESTANT

El Punt Avui

Una de les novetats de l’any passat (juny 2014) de la “Biblioteca del catalanisme”, que edita RBA amb la Magrana, per reprendre una tradició dels anys vuitanta és Mentrestant, meditacions en temps de silenci, de Maurici Serrahima. Llegir-ne més