Saltar al contingut

LA CIUTAT I ELS CONVENIS URBANÍSTICS

Diari de Girona

L’urbanisme de la ciutat es determina pel seu Pla general d’ordenació urbana i pel seu desplegament i execució. El planejament condiciona i posa límits al dret de propietat i estableix el destí i els usos i aprofitaments que es poden fer del sòl. Tal com s’ha configurat la ciutat d’avui, conviuen en un mateix municipi sòls de propietat pública i sòls de propietat privada. I entre els sòls de propietat pública, que poden ser de diferents procedències (bé sigui per cessió urbanística derivada del planejament o adquisició), n’hi ha que tenen un destí i un aprofitament comercial en el terreny de l’habitatge (amb els condicionants imperiosos de l’habitatge social) i dels equipaments, i n’hi ha que per la seva pròpia naturalesa i origen, o per determini del Pla general, només poden destinar-se a espais públics o a equipaments de caràcter comunitari. Llegir-ne més

L’AVENÇ, 400

El Punt Avui

L’any 1976, un grup d’estudiants inquiets i compromesos va decidir treure al carrer una revista d’història. Abans, havien fet algun experiment intern a la Universitat amb uns quaderns que recollien aportacions innovadores, i poc abastables, en un intent de dinamitzar la roda rovellada de la historiografia instal·lada en la formalitat acadèmica. Des del número zero, que va sortir a les darreries de 1976, fins ara han anat sortint fins a 400 números d’aquella revista. Jaume Muñoz Jofre, en aquest número 400, en fa un repàs sintètic i explica el camí recorregut des del subtítol “Història dels Països Catalans”, passant pel de “Revista d’història” fins arribar al més ampli i transversal de “Revista de cultura”. En aquest article repassa la peripècia del projecte, les etapes, els directors, els equips, les orientacions, les dificultats econòmiques, la recerca de finançament, la superació sincopada de les dificultats. També s’aborden els diferents productes complementaris que començarien molt aviat amb la sèrie breu del números monogràfics dels “Grans temes L’Avenç” (Imatges i fets de la Catalunya Contemporània, L’Institut-Escola, L’exposició internacional de Barcelona de 1929) i continuarien fins ara “Els plecs d’història local” (des de 1986), els “Quaderns d’història d’Amèrica” (1987-1989), els “Papers del Museu d’Història de Catalunya” (2003-2007) i els “Quaderns del MUHBA” (des de 2001). I inclou també un esment especial a la dimensió editorial que ha assolit, finalment, L’Avenç, amb un catàleg ja ben nodrit, ben triat i molt sòlid. Llegir-ne més

MODEST PRATS DOMINGO (Castelló d’Empúries, 5-IX-1936/ Girona, 29-III-2014)

Diari de Girona

Entre la nit i la matinada de dissabte 29 de març a diumenge 30 van començar a caure inexorables els missatges i les trucades. Modest Prats ha mort. De cop, la síntesi més brutal: la vida d’en Modest havia passat d’una presència constant, activa, potent, a una absència irreversible. En els darrers cinc anys, els amics n’hem parlat moltes vegades i ho hem expressat de maneres molt diferents. Amb impotència, ràbia, desesperació, incomprensió. Amb rebel·lia davant una constatació dramàtica: el cos i el cap es divorcien, amb les malalties, del cervell.  Modest Prats havia anat morint en el pensament dels seus amics i companys, i en el de tota la ciutadania. Assistim, ara, a un desenllaç final i el cos i el cap units tornen a la terra. Hem enyorat tantes vegades aquella potència de veu, aquell pensament intens i profund, aquell riure esclatant, que hem anat prenent consciència que en Modest ja no hi era. Llegir-ne més

LA FUNDACIÓ GALA-SALVADOR DALÍ

Diari de Girona

Cada any amb una puntualitat religiosa i a frec de l’arribada de la primavera, quan març encara no ha consumit els seus dies,  Ramon Boixadós Malé presenta els resultats de l’any vençut de la Fundació que presideix. Ho fa a través dels mitjans de comunicació, amb la tramesa  de la Memòria i amb la convocatòria d’un acte cultural al Teatre Museu el Jardí de Figueres. Llegir-ne més

ALCALDES QUE ESCRIUEN

El Punt Avui

Cada vegada que em cau a les mans un llibre o un article escrit per un alcalde, el cap em duu a un record entranyable de Josep M. Recasens i Comes, que fou l’alcalde de Tarragona el 1979, i que ja tenia darrere una àmplia bibliografia sobre la seva ciutat i sobre el seu territori, els orígens, les fonts, l’aigua, l’organització municipal, el funcionament del corregiment o la Guerra del Francès. Una tasca que li venia d’abans, que continuaria mentre fou alcalde i que va seguir fins al seu traspàs recent. Llegir-ne més