UNA POMA CADA DIA
Diari de Girona
Fa dos dissabtes vaig haver d’anar a Madrid a una reunió de caire polític. Vaig arribar a mitja tarda a l’hotel i vaig començar la cerimònia que a mi m’agrada. Penjar la camisa, treure’m les sabates, escampar tovalloles, tot amb un aire d’aparent descurança que vol governar un ordre mínim dins el desordre d’un espai vital reduït i provisional.
Segur que estem vivint dies que passen coses de gran repercussió i potser tothom espera una atenció especial i privilegiada a aquestes qüestions. Però a mi més aviat hi ha situacions que em superen i em saturen. M’avorreix l’excés d’informació, la reiteració obsessiva, la manera esbiaixada de mirar i escoltar les coses com si tot es mesurés amb la mateixa vara de medir. I no és el cas. Molta gent té un ordre de prioritats diferent, té una escala de valors a la vida on no tot passa per la més rabiosa actualitat i els moments àlgid de les crisis. A mi em passa això. Tanco la ràdio quan em sembla que ja en tinc prou i massa, no obro la televisió i començo a observar amb deteniment les coses de la vida quotidiana.
Vaig tardar una hora llarga a parar esment a un detall, si voleu, insignificant. A la tauleta de nit de l’habitació de l’hotel hi havia una poma. Verda, brillant, neta, suau, forta. Una poma atractiva i saborosa, una petita temptació al paradís. Al costat de la poma una salutació de l’hotel i una frase en anglès: “one apple a day, keeps the doctor away” (una poma cada dia, el metge t’estalvia). Em va semblar una sentència eficaç i simple, un rodolí arrodonit, una proclama mèdica, una recomanació, un espot publicitari ben muntat.
Tot plegat no tindria massa més història si no fos que la poma, brillant, verda, forta, suau, portava un adhesiu petit i publicitari d’una cooperativa de fruita de Girona.
Amb el nom i amb l’escut. A Madrid i a l’habitació d’un hotel refugi d’intel·lectuals i artistes a la mateixa Casa de Suècia, molt a prop del Cercle de Belles Arts i quasi paret per paret amb el Ministeri d’Educació.
Vaig sentir com una íntima satisfacció. Aquest petit detall va dominar una estona tot l’escenari. I se’m va fer present la darrera campanya electoral i la meva visita a Mas Badia a la Tallada d’Empordà Aquesta finca convertida en un centre d’experimentació i recerca per trobar noves qualitats i prestacions a tota la producció hortofrutícola de les nostres comarques. Són gent que treballa molt bé i que avala amb el seu treball l’eficàcia tan simple com la campanya de l’hotel de Madrid que jo vaig trobar.
Només aquella poma solitària, de no sé quina varietat, no explica per ella sola totes les hores de treball, de recerca, d’experimentació, plantació, arrencada i nova plantació de les pomeres. Ni totes les pomeres florides de les nostres comarques ni tots els efectes benèfics de totes les pomes del món expliquen amb detall el camí que porta de la golden a la Royal Gala, d’aquesta a la Fuji i de la Fuji a la Pinklady, la Red Delicious o la Granny Smith. No ho explica però n’és el resultat final. És el digne colofó a una feina ben feta i ben plantejada.
La poma de l’hotel de Madrid que estalvia cada dia el metge és un senzill homenatge als amics de Mas Badia.
Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.
El formulari de comentaris està tancat ara mateix.
Xarxes socials
-
Últimes imatges
More Photos Subscriu-te
