LA CLÍNICA GIRONA
Col·laboració en el llibre Clínica Girona, 1934-2009. Girona, Clínica Girona, 2009
En la celebració d’aquests setanta-cinc anys hi ha, em sembla, una clara aposta per subratllar el moment decisiu que viu ara aquest establiment sanitari de la nostra ciutat.
Nascut a l’empara dels projectes sanitaris i higienistes que es van desenvolupar durant la segona República per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, aquest establiment privat recull les energies, els impulsos i les ambicions d’un grup de metges bolcats en el servei públic a l’Hospital de Santa Caterina de Girona.
Durant setanta-cinc anys ha anat configurant un teixit empresarial, sempre format per metges de diverses generacions i nissagues i, simultàniament, ha anat definint un entramat urbà laberíntic i complex, fruit de les necessitats i de les dificultats del successiu creixement.
La Clínica Girona ha estat històricament un referent i un servei mogut sempre per la proximitat i la familiaritat, i caracteritzat per la centralitat i accessibilitat dels seus serveis.
Ara, però, aquesta mateixa centralitat ha esdevingut una cotilla i un inconvenient, i és per això que m’he permès de pensar aquest setanta-cinquè aniversari com una autèntica cruïlla, un tombant decisiu en la història de la Clínica Girona, el moment de les grans decisions i d’un trasllat necessari a un edifici nou i modern que, amb la funcionalitat de l’arquitectura sanitària tan desenvolupada, aporti el valor afegit que ja no poden aportar les instal•lacions del carrer Joan Maragall i de Juli Garreta.
S’obre així una triple oportunitat. Primer fer l’elogi i el reconeixement dels pioners i dels fundadors, així com de tots aquells que van contribuir al creixement de la clínica en un context de diverses clíniques privades de matriu familiar (Muñoz, Bofill), i simultàniament amb el desenvolupament del gran centre de referència de la Seguretat Social, el nou Hospital de Girona.
En segon lloc és el moment d’una clínica nova. Amb aparcament, amb tots els serveis agrupats, amb unes urgències desenvolupades, amb més quiròfans, amb millores tècniques de darrera generació, l’aposta de futur per un segle més.
I, finalment, és el moment de crear una nova gran oportunitat a l’urbanisme de la ciutat amb la reconversió, pensada i intel•ligent, de tota l’illa que avui ocupa la clínica i que ha anat esdevenint un conglomerat incomprensible i que hauria de transformar-se en una illa exemplar, on els aprofitaments urbanístics necessaris es combinessin amb un esponjament adequat i amb un interior d’illa que respiri i ajudi a respirar, i oxigeni visual i paisatgísticament la ciutat.
El millor homenatge per aquests setanta-cinc anys és la resposta positiva i ambiciosa a aquest triple compromís que és tot un repte.
El formulari de comentaris està tancat ara mateix.



