UNA CERTA RECONVERSIÓ
El Periódico. Suplement “Catalunya construeix”
Després de vint-i-cinc anys, aquest suplement monogràfic dedicat a la construcció esdevé més necessari que mai.
D’una banda, la seva continuïtat marca una tradició i el seu contingut ens posa en contacte amb un món dinàmic i canviant que ara necessita un nou impuls i una certa reconversió.
Ara que el sector immobiliari ha demostrat una certa saturació, té excedents, poca demanda i dificultats per continuar amb el model vigent, ens convé a tots que el sector immobiliari recuperi la confiança i un punt de tranquil·litat per tal de tenir les idees clares i orientar-se cap aquells segments de mercat que existeixen sense cap mena de dubte i que fins ara no han vist ateses, en l’oferta existent, les seves necessitats.
La reconversió passa per donar una empenta decisiva i permanent a la rehabilitació, que no pot ser que sigui només un pal·liatiu momentani. El parc d’habitatges del nostre país, el més antic i el més recent, pot ser objecte d’un procés continuat de rehabilitació. Les tècniques, els materials, les professions, les especialitzacions artesanals, la recuperació de models constructius, tot acompanya una part de la construcció que té encomanada la noble tasca d’evitar la degradació i l’abandonament dels edificis i que confia posar-los en valor aprofitant amb sensibilitat les seves millors potencialitats. Instal·lacions obsoletes, conduccions antiquades, paviments poc eficients, aïllaments escassos, sanejament imperfecte són algunes de les patologies que la rehabilitació detecta i resol. I aquí hi ha cabuda per a una estructura empresarial molt elemental, que pot assegurar llocs de treball i una retribució garantida només per la capacitat d’atendre les múltiples necessitats de manteniment i de rehabilitació que se susciten en la quotidianitat de la vida urbana.
En segon lloc, la construcció es pot orientar cap a les facilitats i els estímuls que avui s’ofereixen als habitatges de protecció oficial en una gamma prou àmplia com per assegurar que la diversitat i la qualitat afloraran amb èxit com un camí també possible de recuperació del tremp de l’activitat.
Per altra banda, ara és un bon moment per explorar noves formes,noves solucions,noves propostes, nous formats de promoció que s’adaptin a les dimensions reals del mercat i a les expectatives de la potencial clientela. En aquest sentit, avui, tant en els habitatges unifamiliars com en els habitatges plurifamiliars és possible plantejar nous camins que responguin més eficientment a tots els requeriments d’un habitatge modern.
Amés convé afegir que l’actual circumstància haurà canviat també la producció de sòl i el seu impacte en el preu final de l’habitatge. El programa de sòl, de les àrees residencials estratègiques és una decidida aposta per desmentir el vell paradigma que un sòl escàs ens situa davant d’un preu final molt elevat i desmesurat de l’habitatge.
Tot plegat en una nova conjuntura que reclama, com deia, confiança i horitzons i que ha de recuperar el seu ritme, pas a pas, avançant amb fermesa i sense moviments en fals per tal d’aprofitar totes les oportunitats i extreure’n el màxim profit.
Els que ara descobreixen la rehabilitació són probablement també aquells que ara descobreixen aquest suplement que durant 25 anys ha impartit doctrina i subratllat els camins possibles per al sector immobiliari del nostre país.
TOCA INVERTIR I GESTIONAR AMB EFICÀCIA
El Periódico. Suplement “BCN Rail”
Avui es parla més que mai del ferrocarril. En un dossier recent d’una revista francesa s’afirma que mai se n’havia parlat tant i s’hi havia invertit tan poc. Aquest diagnòstic seria inexacte per al nostre cas, ja que en els darrers exercicis pressupostaris l’esforç inversor en matèria ferroviària ha estat molt rellevant.
Però hi ha dues certeses al costat d’aquesta afirmació contundent. És veritat que mai no s’havia invertit tant com ara en infraestructures del transport a Catalunya. Però també és veritat que durant dècades s’hi havia invertit poquíssim i s’havien acumulat dèficits crònics. I també és veritat que el sistema de l’alta velocitat ha acaparat l’atenció principal.
Ara, en canvi, ens trobem en una situació totalment nova. Tenim un horitzó clar per a l’alta velocitat, ja no queda ni un sol tram pendent de licitar del traçat fins a la frontera francesa, les corresponents partides ja hi han estat assignades.
Això vol dir que no hi ha cap impediment, de cap mena, per concentrar-nos molt a fons en la xarxa convencional. Millorant les infraestructures de les vies, l’alimentació elèctrica, les catenàries, els enclavaments, la senyalització, les estacions, l’atenció a l’usuari, la informació. És el moment d’invertir i gestionar amb eficàcia. De posar nous trens, d’incrementar-ne la capacitat i les freqüències. És el moment de millores a la xarxa, de millors connexions i correspondències.
Però és també el moment de noves vies. Desdoblament dels traçats que tenen una sola via, construcció de noves línies, en punts molt evidents, on la inversió ha de repercutir en una millora molt sensible de les prestacions del servei.
Tot està comptat i tot té un nom. No són elucubracions. Parlem del tren de Lleida a Manresa I Barcelona; parlem de la línia de Barcelona a Vic, Ripoll i Puigcerdà; parlem de la línia del Maresme, parlem de la línia de Cornellà a Castelldefels, i parlem de la línia orbital ferroviària.
I parlem també, amb un interès molt especial, del transport de mercaderies. Del necessari desdoblament del corredor del mediterrani amb aquesta finalitat, i de la sortida de les mercaderies dels ports de Tarragona i Barcelona cap a França en noves línies singulars per ajudar a incrementar el transport per tren i evitar el col·lapse del transport per carretera.
El Govern de la Generalitat està preparat per contribuir a aquest procés, per assumir noves competències, per atorgar a l’atenció a l’usuari la màxima prioritat, per executar i desenvolupar nous projectes com l’Eix transversal ferroviari.
Tot per arribar d’aquí a no gaire a un moment en què les inversions que ara es fan, després d’anys de continuïtat, es notin molt i d’una manera definitiva.
LA NOVA GRAN VIA DE L’HOSPITALET
El Periódico. Suplement
Estem a les portes de grans canvis i encara no ens en adonem amb prou claredat. Fins ara i durant dècades hem utilitzat la Gran Via a partir de la plaça Cerdà com una autovia per fugir de la gran ciutat i anar a l’aeroport, al Garraf o al Baix Llobregat, en un recorregut inconcret i borrós on la ciutat perd el perfil i els contorns i on la carretera domina els escenaris que abasta la vista. La percepció del Llobregat, que dóna nom a la ciutat i també a la comarca veïna, ha estat sempre imprecisa i normalment poc favorable. La visió de la ciutat perifèrica ha estat durant anys una visió més aviat trista d’un amuntegament de naus entre camps, d’activitats fabrils desordenades, de centres comercials periurbans i deixats anar sense ordre ni concert.
Ara, però, estem apunt d’iniciar un procés de recuperació urbana i de nous paisatges d’una dimensió sense precedents. La generositat dels espais fins ara donava la sensació d’abandonament i marginalitat, vores deixades, trèvols inacabables amb metres i metres sense sentit. Totes les cues i els entrebancs del trànsit es situaran a un nivell per sota del pla de la ciutat i hi conviuran amb noves infraestructures de transport, nous metros i noves estacions de ferrocarril. La gran mobilitat passarà fora de l’abast de la mirada. Al pla, les antigues barreres, la manca de diàleg a banda i banda de la carretera esdevindrà un diàleg creatiu i potent, ple de convivència i solidaritat. La ciutat antiga i la nova ciutat donant-se la mà i explicant-se els nous projectes. Ponts i plaça, lligam sòlid, unió dels espais, soldadura d’un antic teixit torturat, noves arquitectures, fira i cases, hotels i serveis, en una síntesi molt afortunada de definició d’un punt neuràlgic i estratègic la nova plaça d’Europa. Saló modern, plaça i àgora, aglutinador de nous edificis,jardins i places, equipaments i serveis públics. La soldadura dels espais esdevé així el moment culminant d’una operació quirúrgica de gran abast i d’una amplíssima capacitat regeneradora. Un estímul per a la inversió, per a la promoció de noves activitats terciàries, però també l’oportunitat d’aportar nous sòls per a habitatges de promoció pública i protecció oficial deixant constància d’unes polítiques que no negligeixen, sinó que subratllen les polítiques d’igualtat i de cohesió.
I la força del projecte condueix directament a estirar les propostes de regeneració i canvi, de renovació urbana, fins al mateix Llobregat, acostant-lo a la ciutat, acostant-hi els espais intersticials reconvertits en rambles i passeigs, parcs i horts, de geometria sensible fins a tocar l’aigua del riu que amara la ciutat i li ha marcat la frontera i ara li assenyala el camí de la unió.
PLANIFICAR EL FUTUR
El Periódico
El Govern de la Generalitat proposa aquest Pla d’infraestructures del transport i el sotmet a la consideració de les entitats, l’opinió pública i les institucions. És ara una proposta que ha d’esdevenir un Pla de referència un cop completat aquest període d’audiència i s’hagi aprovat pel Consell Executiu. Ara és, doncs, el moment de completar-lo, de corregir-lo, d’ajustar-lo. És el moment de fer la reflexió conjunta que permet obrir l’horitzó temporal i establir una matriu d’intervenció territorial i de priorització que marqui la pauta per als propers vint anys.
Fa setanta anys, l’any 1935, la Generalitat va formular el seu Pla d’obres públiques. Ara el Govern de la Generalitat proposa una reflexió nova. Es tracta d’agrupar en el mateix pla i de forma integrada les infraestructures viàries i les ferroviàries i anunciar amb solemnitat i comprometre amb calendari que ha arribat l’hora de prioritzar el ferrocarril per damunt de la carretera. Aquest és el sentit de la diferència d’inversió que es proposa a favor del ferrocarril (25.177 MEUR ferrocarril i 11.938 carreteres) i que capgira una tendència inercial que s’havia mantingut fins ara. En aquest marc adquireix una especial rellevància la proposta de la línia orbital que ha d’unir Mataró i Vilanova en una mitja anella per municipis d’un segon corredor metropolità, i l’Eix Transversal Ferroviari que crea un nou eix més a l’interior i en paral·lel a l’Eix Transversal viari.
Una anàlisi retrospectiva de les propostes de xarxes formulades amb anterioritat ens posa davant l’evidència que som tributaris de planificacions anteriors mai no completades i que ara es reformulen amb una visió de futur integrada i crítica i que posa de manifest les necessitats de la nostra societat contemporània.
S’equivoquen els que pensen que el Pla assenyalant la prioritat del ferrocarril anuncia la fi de la carretera. Es tracta més aviat d’anunciar i demostrar el caràcter finit del territori, d’avaluar les limitacions territorials pel que fa al creixement il·limitat de la xarxa viària i fer una aposta decidida en el terreny de les inversions per capgirar la tendència.
Carreteres modernes, eficients i ajustades al territori en el disseny i els traçats, capilaritat territorial i una xarxa de transport públic potent com alternativa a l’ús indiscriminat del vehicle privat. Pensar l’horitzó de vint anys no és utòpic, és més aviat l’horitzó racional de la planificació i planificar és un imperatiu moral i polític dels governs.
Xarxes socials
-
Últimes imatges
More Photos Subscriu-te
