RESPOSTA EFICIENT A LES PRIORITATS ACORDADES ENTRE TOTS
La Veu de l’Ebre
Fa molt pocs dies, concretament el dissabte quatre d’agost s’han posat en servei els prop de cinc quilòmetres de carretera que uneixen les poblacions de Freginals i Amposta. Una obra necessària i llargament esperada que haurà costat prop de cinc milions d’euros, és a dir, un milió d’euros per quilòmetre.
El 18 de novembre de 2005 vaig anar a Freginals, em vaig entrevistar amb l’alcalde i el consistori i vam tenir una reunió amb veïns per tal de comentar el desenvolupament de la carretera. En aquella reunió vaig trobar un cert grau d’escepticisme i un punt de desconfiança de veure realitzada l’obra en qüestió. Jo hi anava a explicar que el 27 d’octubre s’havia iniciat la licitació de l’obra i que s’adjudicaria al gener. Concretament es va adjudicar el 26 de gener de 2006 a través de l’empresa pública GISA i el dia 11 d’abril de 2006 es va signar el contracte i es van iniciar les obres després de constatar que es disposava del terrenys necessaris per a realitzar-la. Convençut que era una obra que es podia fer en el termini previst d’execució vaig anunciar solemnement que tornaria a Freginals per Setmana Santa de 2007 per veure com es posava en servei la carretera.
Encara vaig tornar-hi, a veure el desenvolupament de l’obra, el 8 de juny de 2006, i tot seguia el seu curs.
Ara crec que dec als ciutadans de Freginals,als d’Amposta i a tots els de l’Ebre una explicació sobre els quatre mesos de retard de la posada en servei de l’obra, les causes que l’han originat i tots els enrenous que han ocupat espais reiterats als mitjans de comunicació, no tant per a ponderar els efectes positius de les obres que s’estaven realitzant, sinó per fer un seguiment de la conflictivitat originada en les reclamacions d’uns particulars que no acceptaven les expropiacions i l’ocupació necessària de les seves finques per tal de desplaçar una línia elèctrica.
Així, puc dir que les obres s’han fet a bon ritme i que a finals de l’any 2006 ja s’havien fets tots els moviments de terres i l’explanació de la plataforma de la carretera. Però a l’hora de culminar el procés de l’obra, el conjunt de temes litigiosos plantejats per la senyora Carina Pello l’han anat endarrerint. Fem un repàs de les incidències.
El 20 de febrer de 2006 es va aixecar l’acta prèvia a l’ocupació.
El 10 d’abril de 2006 es va aixecar l’acta d’ocupació de la finca afectada i es va efectuar el dipòsit previ.
El 26 d’octubre de 2006 es va citar la propietària per concretar el preu just, sense que comparegués cap representant de la propietat.
El 8 de novembre de 2006, representants del departament de PTOP i els Mossos d’Esquadra es van personar a la finca per ocupar els terrenys afectats, i es van trobar la negativa de la propietària en relació amb part vallada de la finca, necessària per a traslladar una torre elèctrica que s’havia de desplaçar perquè ocupava la futura calçada de la carretera.
El 10 de novembre de 2006, la propietària va presentar un recurs davant el Departament per considerar-se insuficientment notificada i considerant que mancava a aquests efectes una autorització judicial.
El 26 de gener de 2007 vaig resoldre el recurs admetent que es practiqués una nova notificació.
El 22 de febrer es va fer un nou intent d’ocupació administrativa de la finca sense que comparegués l’afectada.
El 23 de febrer l’afectada presenta un nou recurs
El 28 de febrer de 2007 es sol·licita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autorització per ocupar la finca.
El 17 d’abril de 2007 el TSJC va arxivar les actuacions al·legant que per incompareixença de la demandant no es podia pronunciar.
El 24 d’abril de 2007 es sol·licita un altre cop autorització judicial per entrar a la finca, aquesta vegada davant el Jutjat contenciós-administratiu de Tarragona.
El dia 19 de juny s’obté la resolució judicial que autoritzava l’ocupació dels terrenys.
El 2 de juliol de 2007 es procedeix a l’ocupació dels terrenys.
El 9 de juliol es disposa plenament dels terrenys.
Del 9 de juliol al 21 de juliol s’havien de fer els treballs de desplaçament de la línia i el canvi de tensió a través del corresponent descàrrec.
El 21 de juliol estava previst el descàrrec, però les pluges d’aquest dia ho van impedir.
Els dies 22 i 23 de juliol es va fer el trasllat de la línia de 110kv i el corresponent descàrrec.
El 23 de juliol s’havia de fer el descàrrec de la línia de 25 kv, però la gran apagada de Barcelona va impedir que es disposés del grup electrogen necessari per fer el descàrrec sense interrupció del servei.
Els dies 27,28 i 29 de juliol es van completar els treballs de la línia i el descàrrec necessari.
Del 29 de juliol al 3 d’agost es treballa per completar la part de ferm que mancava.
El 4 d’agost, a primera hora del matí, entra en servei finalment la nova carretera Freginals-Amposta.
Per rematar la feina, en els propers mesos invertirem 300.000 euros més en les mesures ambientals i paisatgístiques, que es troben en licitació des del passat dia 1.
A vegades la gent es pregunta com és que una obra s’endarrereix i com és que a vegades es té la sensació que les obres s’entretenen més del compte i que no es fan prou bé o sense haver previst suficientment bé tots els passos.
Aquest article, que pot semblar avorrit i pesat, vol ser una resposta a aquests interrogants. He volgut seguir sempre de prop les obres i garantir que, a poc a poc, el ciutadà agafi confiança en la seva Administració. He seguit obsessivament totes les passes de les obres que es fan a Catalunya i he vetllat i he fet vetllar per un seguiment rigorós i escrupolós de les obres de Freginals.
Com es pot veure no ha estat un procés fàcil i s’han hagut de salvar molts entrebancs. Ara, però, la carretera s’ha acabat i ja està en servei. S’han causat molèsties i potser ha semblat que no acabàvem quan tocava. Però no hem parat fins que ha acabat i oferim el resultat a tots els ciutadans de l’Ebre com a penyora de la cura que apliquem a d’altres obres que s’estan fent a Batea, a Horta de Sant Joan i fins a Xerta i les que d’aquí uns mesos començaran entre Sant Jaume i Deltebre, o de Tortosa a Ulldecona.
Volem ser un Govern atent a les necessitats i les demandes legítimes de tots els territoris i volem donar resposta eficient a les prioritats que entre tots hem acordat i que farem amb la tenacitat i el seguiment que hem aplicat a la nova carretera de Freginals.
Un dia tornaré a l’Ajuntament de Freginals i plegats amb els veïns celebrarem l’acabament de les obres.
L’EBRE AVISA
La Veu de l’Ebre
Publicat també al Diari de Girona el 15 de febrer de 2002
Fa unes tres setmanes, el 26 de gener, vaig ser a Flix, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Em vaig retrobar amb l’Ebre. De Flix a Tortosa vaig adonar-me que l’Eix de l’Ebre tant eficaç ha envellit inexorablement. Els cartells que anuncien encara l’obra amb profusió impertinent s’han descolorit al mateix ritme que el paviment ha perdut consistència i s’ha clivellat. Aquesta carretera reclama una endreça urgent: treure els cartells i fer un reforç del ferm.
El canvi del paisatge successiu acredita sempre la font immensa de riquesa que és el riu. A Flix i quasi fins a Xerta el riu i el paisatge han envellit; des de Xerta l’exuberància dels tarongers i la força dels canals omplen de fertilitat la plana que s’obre més i més fins a l’esclat del Delta. Ací la geografia del paisatge està feta de la quadrícula dels conreus i la propietat en un mosaic immens i pla que es perd en l’horitzó.
L’Ebre que amb Jesús Moncada comença a tenir una literatura sòlida, que té, com sabem, una història llarga, té també en canvi una vida, una biologia fràgil.
Ara és un riu cansat i trist. Baixa poca aigua i aquests dies el riu ha donat algun senyal d’alarma. Algú parla de radioactivitat, hi ha hagut peixos morts, s’ha trobat mercuri a l’aigua i un nou molusc estrany amenaça amb trencar l’equilibri de la vida del riu.
He vist cares de preocupació i d’indignació. I he vist gestos d’amor profund pel riu, els seus valors, la seva història, la seva vida. Grups de naturalistes s’afanyen a preservar i regenerar les principals reserves i a subratllar els principals valors.
Ací tot és molt complex. Hi ha una sensibilitat a flor de pell. La gent de l’Ebre no vol carregar ara amb el mort de tota la incúria i la deixadesa acumulades. Tot és molt més profund que la simple salvaguarda de l’equilibri ecològic i natural del riu.
És naturalment aquest, però és també l’equilibri humà, el dret a viure al costat del riu i del riu. El dret a reclamar i recuperar l’equilibri que és a punt de trencar-se.
El fons de l’Ebre guarda acumulats els sediments de segles d’història d’un ús intensiu. Remoure aquest fons és remoure tota la història del riu i dels diversos abocaments que s’hi han anat fent. No és estrany que surti mercuri. Durant dècades se n’hi ha abocat.
Els habitants de l’Ebre reclamen amb raó el dret de viure del riu i a la vora del riu. Però saben també que ja no és pot abusar més d’aquest recurs natural i munyir-lo sense parar com si fos infinit.
L’Ebre ara reclama un estudi integral dels seus fons i dels seus recursos naturals, reclama un pla integral de regeneració, reclama inversions potents i en profunditat al riu mateix. El poder de regeneració espontània del medi i l’aigua té un límit. I ara cada dia un nou avís ens parla d’aquest límit. El riu remuga tot sol i avisa que no pot seguir aquest ús intensiu i incontrolat si no es compensa amb una decidida acció de regeneració.
I tot això passa abans de l’inici del Pla Hidrològic Nacional. Abans del transvasament, abans d’aquesta nova sagnia.
La gent de l’Ebre ha parlat fort i clar. Però el riu encara ha parlat més clar i es queixa. És un lament constant, és un avís seriós. Ens recorda que amb la fragilitat actual de la salut del riu qualsevol acció nova serà fatal.
És una qüestió de prioritats. Els cartells de l’Eix de l’Ebre repintats haurien d’anunciar ara inversions milionàries al riu per a garantir un futur millor. Només així es recuperarà l’esperança dels ciutadans de les terres de l’Ebre, protagonistes involuntaris d’informacions negatives, que els neguitegen. Viure al costat de l’Ebre és magnífic, és un privilegi, si la incompetència dels governs no espatlla les oportunitats econòmiques que se’n deriven i no empitjora, sinó que millora, la qualitat del medi i de l’entorn i una adequada diversificació de l’activitat econòmica.
Xarxes socials
-
Últimes imatges
More Photos Subscriu-te
