“JO PARLO I SOMNIO SEMPRE EN CATALÀ”
Entrevista al programa “L’hemicicle” de Catalunya Informació
- Té la paraula…
Joaquim Nadal i Farreras, president del GP Socialista i cap de l’oposició
- En una frase…
- Clar i català, qui és Joaquim Nadal a banda del president del GP Socialista i cap de l’oposició?
Un historiador que fa temps que fa política i compromès sempre amb els idearis i els ideals del socialisme democràtic
- Recorda el dia que va decidir entrar en política?
Recordo el dia que vaig decidir acceptar la proposta que em feia del Partit dels Socialistes de Catalunya de participar en les eleccions municipals a Girorna
- Quin parlamentari d’un altre grup fitxaria per al seu?
La Dolors Camats i també podria afegir-hi, potser, en Josep Rull, que ha sigut la meva contrapart en la vida parlamentària.
- Si Catalunya és bilingüe, en quin idioma somnia?
Jo parlo i somnio sempre en català i només en català.
- Si un dia el truca Barak Obama, li cal traductor per parlar-hi?
No. Crec que no em costaria d’entendre’l i potser em costaria més de fer-me entendre
- Té parents o persones pròximes, a l’atur?
Sent com sóc d’una família nombrosa, pocs.
- Catalunya tindrà concert econòmic?
Catalunya tindrà un pacte fiscal revisat i modificat, però el terme concert econòmic tal com el tenen Navarra o el País Basc costarà molt i molt.
- Com veu l’estat de les autonomies a 10 anys vista?
A mi m’agradaria que l’estat de les autonomies d’aquí a 10 anys s’hagués reconvertit en la geografia variable que apuntaven els articles 149 i 151 de la Constitució i que després no es va materialitzar.
- Escòcia és un mirall sobiranista per a Catalunya?
Jo crec que no. Som països diferents.Ells tenen un avantatge i que és que tenen petroli a les seves costes. Però respecte al sobiranisme, Catalunya el que hauria de reflexionar és sobre el fet que tots els estats nous que s’han creat provenen del que podríem dir-ne l’antic l’espai comunista
- El cas Urdangarín és el principi del final de la monarquia?
És una patacada molt sèria, la monarquia hauria de saber separar aquest cas de la seva pròpia continuïtat.
- L’adéu a les armes d’ETA és definitiu?
Sí.
- La retallada en salut pública l’han afectat personalment?
Sí, però poc, perquè tinc prou salut com per no necessitar-ho gaire.
- Té mútua privada?
No tinc cap mútua privada
- Els seus fills han anat a l’escola pública?
Els meus fills, quan jo vaig ser elegit alcalde de Girona, venien d’una escola privada a Barcelona i quan vam arribar a Girona van anar a una escola pública, la del barri que tocava, una escola no desitjada, amb ràtios de 1 i-15 alumnes per aula perquè la gent no hi anava.
- Quant temps els dedica als fills ara?
Tant ara com quan eren petits els n’hi he dedicat massa poc pel que ells necessitarien.
- Hi ha algun tema musical que el convidi irrefrenablement a sortir a ballar?
Tinc un sentit del ridícul que m’impedeix sortir a una pista de ball a ballar.
- Un llibre que l’hagi enganxat molt…
Un llibre d’Eduard Girbal Jaume, Oratjol de la serra, que és una crònica ruralista de principis del segle XX.
- L’últim film que ha vist en català al cinema?
“Pa negre”.
Un final de pel·lícula?
El final òptim és sempre el de “Casablanca”.
- Quan acabi el seu pas en el Parlament seguirà en política?
Probablement ja no dedicant-m’hi en plenitud professional, però vull continuar sent polític, en el sentit d’instint polític, tota la meva vida.
Senyor Nadal, moltes gràcies.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
“L’APAGADA SANITÀRIA, SENYOR PRESIDENT, ÉS UN DISBARAT”
Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre les mesures per a corregir les retallades pressupostàries en l’àmbit sanitari perquè no repercuteixin en l’índex d’ocupació i en la qualitat del servei
Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, quan s’actua en temps de crisi es poden prendre diferents tipus de decisions. Es poden retallar despeses o es poden retallar també serveis. Jo crec que s’han de retallar despeses però no es poden retallar serveis. I a l’hora d’abordar una crisi, es pot fer amb encerts, amb mesures adequades, cometent algun error, com vostè mateix acaba de reconèixer, i fins i tot cometent algun disbarat. I, l’«apagada sanitària», senyor president, és un autèntic disbarat. I com pensa reaccionar i corregir aquest fet, i assegurar que la forma que està prenent, ara, la retallada sanitària, no repercuteixi negativament en l’índex d’ocupació i en l’índex de qualitat de la prestació del servei sanitari a Catalunya.
La presidenta
Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.
El president de la Generalitat
Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, ens haurà d’explicar què vol dir això de l’«apagada sanitària». Suposo que ara tindrem ocasió de sentir-ho, perquè «apagada sanitària» vol dir que quan s’apaguen els llums es queda tot fosc. Aleshores, espero que em descrigui, en un país que té tants hospitals, tants centres d’atenció primària, tants metges, tantes infermeres, tants auxiliars en l’àmbit de la salut, tants professionals, espero que ens expliqui ara exactament què vol dir una «apagada sanitària» que, agafant les seves paraules literals vol dir que el sistema sanitari català ha deixat de prestar serveis.
La presidenta
Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.
Joaquim Nadal i Farreras
Miri, senyor president: la trista desolació solitària d’alguns hospitals aquest dilluns era una bona mostra del que estic volent dir. I només calia anar-hi, i no pas anar-hi a fer activisme, simplement a anar visitar un malalt, que és el que jo vaig fer. I en algun d’aquests hospitals, on hi havia una reducció sensible de l’activitat, la percepció que es tenia era la de la degradació d’un servei, que és només la punta visible d’un fenomen molt més profund, que és que s’està abandonant tot allò que en el sistema sanitari català significava activitat en altres sectors, valor afegit, recerca, aplicació i tot el que significava en un altre terreny tot el que és un sistema sanitari d’excel·lència que havia prevalgut a Catalunya durant molt i molt de temps.
I en això, senyor president, no calen excuses de mal pagador. Es pot triar perfectament bé què es retalla i d’on, i no fer perillar el sistema sanitari públic de Catalunya.
Gràcies.
La presidenta
Per respondre, té la paraula el molt honorable president.
El president de la Generalitat
Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal: per què insisteixen en donar una imatge del sistema sanitari que no es correspon amb la realitat?
A més a més fent entrar la por al cos a la gent, això és d’una gravíssima irresponsabilitat. Que això ho facin algunes altres formacions polítiques encara ho podria arribar a entendre, perquè estarien instal·lades en la més pura demagògia, però vostès, que han estat governant aquest país, haurien de tenir una mica més de cura en com presenten les coses. I deixi’m dir-li que les presenten francament malament, perquè senyor Nadal, respecti les formes, eh?, si us plau. Deixi’m dir-li-ho així, però, escolti’m, no li ho dic com un retret total, és que em sorprèn que el Partit Socialistes ho presenti d’aquesta manera.
Vostè m’està dient…, és a dir, ara resulta que l’apagada sanitària a Catalunya és que un dia de pont es van reduir alguns serveis i alguna activitat, cosa que és veritat, perquè si s’han de fer estalvis en el sistema sanitari, millor fer-los allà en aquells dies on hi ha molt menys demanda. Vostè sap quantes visites s’anul·len als especialistes en el sistema de salut de Catalunya cada any? Aproximadament un 20 per cent. I en els dies de pont, un 80 per cent. Aleshores dius: «Home, si s’ha d’estalviar, intentem estalviar allà on es causi menys perjudici.» Això és l’única cosa que estem intentant explicar.
I davant d’aquesta situació, senyor Nadal, torno a dir que em sorprèn que vostè parli d’apagada sanitària com si el sistema sanitari català s’hagués fos. I aquest dilluns, sent un dia de pont, que, efectivament es van concentrar una part d’estalvis dels que s’havien de fer en el sistema de salut, aquest dilluns, escolti’m, les urgències es van atendre, els… Escolti’m, si s’apaga el sistema… les urgències es van atendre, els malalts estaven atesos, les visites es van fer, els serveis van funcionar amb normalitat. I, efectivament –i, efectivament–, com que s’ha d’estalviar en aquest sistema, s’intenta estalviar allà on no causa perjudicis perquè la gent, torno a dir-li-ho, en un dia de pont anul·la moltes visites a especialistes en percentatges molt alts, com vostè sap perfectament.
Podeu veure el video a través d’aquest enllaç: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1643624&p_cp2=tot&p_cp3=48&p_cp22=cerca
“LA REFERÈNCIA CONSTANT A LES RETALLADES ÉS UNA DEMOSTRACIÓ QUE VOSTÈS HAN COMENÇAT LA CASA PER LA TEULADA”
Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre les mesures per al compliment dels compromisos adquirits en educació i sanitat, i sobre la presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2011
Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyora presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, què pensa fer per complir i per fer complir al seu Govern els compromisos que va prendre en aquest Parlament, en els dos debats d’investidura, amb relació amb la qualitat i a l’eficiència com a servei públic de l’educació i la salut a Catalunya.
La presidenta
Per respondre, té la paraula el Molt honorable President.
El president de la Generalitat
Doncs, el que estem fent, que és, concretament, ajustar els pressupostos de tal manera que la nostra institució, la Generalitat de Catalunya, i el nostre estat del benestar siguin viables. Aquí hi ha dos models, que és gastar el que no es pot gastar, i això porta on porta, o gastar amb una certa disciplina sense afectar la qualitat dels sistemes bàsics; això és el que està fent el Govern de la Generalitat de Catalunya.
La presidenta
Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.
Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, això que acaba de dir vostè no és el que està fent el Govern de la Generalitat de Catalunya. Pregunti, per exemple, als milers de ciutadans i ciutadanes que avui saben que l’atenció mèdica i quirúrgica que necessiten la rebran més tard i més lluny del que l’han rebuda fins ara. O pregunti als milers i milers de pares i mares i mestres i alumnes que saben que el Govern de la Generalitat de Catalunya, a hores d’ara, encara sense cap criteri, està retallant despeses bàsiques de funcionament de les escoles de Catalunya.
El debat d’avui, senyor president, la referència constant a les retallades, tant per part dels diputats que han intervingut i les diputades, com per part dels membres del Govern, és una demostració que vostès han començat la casa per la teulada. I vostès s’hi ha referit molt clarament, les retallades que han anunciat no són ni una ni dos ni tres, són setanta-tres, i encara algun mitjà de comunicació probablement s’ha descomptat.
Però, senyor president, com es pot començar anunciant retallades, o avui un conseller dient que per ell ja han acabat, quan encara a hores d’ara no coneixem cap de les línies bàsiques dels pressupostos que vostès han de presentar.
Vol dir que no hauríem de començar al revés? Vol dir que per evitar la por, la sensació de desconfiança que s’està generant en la ciutadania de Catalunya no hauríem de començar realment coneixent quines són les línies pressupostàries i com prioritzen les retallades, que és evident que no poden ser de caràcter universal, homogènies i d’un 10 per cent en totes les partides, perquè això no és cap criteri polític i no representa cap tipus de racionalitat a l’hora de prioritzar?
Vol dir que no ha arribat el moment de veritat –de veritat, de veritat– de presentar els pressupostos aquí, al Parlament, i saber on som, en comptes d’espantar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb una i una altra i una retallada en els termes que s’han expressat diputats i diputades que han intervingut avui i molts mitjans de comunicació aquests dies?
La presidenta
Per respondre, té la paraula el molt honorable president.
El president de la Generalitat
Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, vostè creu que es pot presentar un pressupost sense saber quins ingressos tindrem? Es pot? Doncs, miri torni-ho a dir que sí –torni-ho a dir–, torni a dir que sí, perquè aquesta imatge gràfica passarà a la història, eh? És a dir, el senyor Nadal, que ha estat conseller durant set anys, diu que es poden fer pressupostos sense saber quins ingressos tindràs. Gràcies al fet que es poden fer pressupostos sense saber els ingressos que tindràs, estem en la situació que estem. Gràcies a això estem en aquesta situació. No, no, si vostè vagi ensenyant la tisorada…, vostè vagi ensenyant les tisores i tot el que vulgui, perquè vostès n’han fet, d’això, ara la seva principal bandera. Sí, la seva principal bandera. Ara, saben què passa? Que presentarem el pressupost quan sapiguem de quins ingressos disposem. Per saber de quins ingressos disposem, hem de negociar amb el Govern espanyol una cosa que va quedar penjada, segons reconeix el senyor Castells, que són, miri per on, 1.400 milions d’euros.
El senyor Castells diu que aquests ens toquen, ho diu per escrit, i nosaltres estem defensant-los, però el Govern socialista ens diu que no, que és on vostès tenen ministres, per cert. Aquest Govern ens diu que no, que no ens toquen aquests diners. I aleshores, nosaltres estem intentant que ens toquin i a veure, si no, com ens en sortim, perquè, si no, tenim un problema afegit de 1.450 milions d’euros més, que no és calderilla.
Ara, vostès agafen aquest tema de la tisora, això que vostè ara exhibia aquí, etcètera, però jo els demano només una cosa, jo ja entenc que vostès en algun moment hauran de fer oposició dura en aquest sentit, però volen dir que el primer any no haurien d’estar una mica més calmats?, almenys el primer any –el primer any. Perquè, escoltin, sap què em diuen a mi quan pregunto als ciutadans…, vostè deia: «Pregunti als ciutadans –pregunti als ciutadans.» Sap què em diuen? «Déu n’hi do la patata calenta que us han deixat a sobre de la taula.» Això és el que em diuen els ciutadans: «Déu n’hi do la patata calenta que us han deixat sobre de la taula.»
Per tant, home, senyor Nadal, amb tota la cordialitat, una mica de paciència, una mica de coherència, una mica tocar de peus a terra, i entre tots col·laborant ajustem les coses com s’han d’ajustar, perquè serà en benefici del país.
Si voleu veure el video cliqueu aquí
LA CLÍNICA GIRONA
Col·laboració en el llibre Clínica Girona, 1934-2009. Girona, Clínica Girona, 2009
En la celebració d’aquests setanta-cinc anys hi ha, em sembla, una clara aposta per subratllar el moment decisiu que viu ara aquest establiment sanitari de la nostra ciutat.
Nascut a l’empara dels projectes sanitaris i higienistes que es van desenvolupar durant la segona República per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, aquest establiment privat recull les energies, els impulsos i les ambicions d’un grup de metges bolcats en el servei públic a l’Hospital de Santa Caterina de Girona.
Durant setanta-cinc anys ha anat configurant un teixit empresarial, sempre format per metges de diverses generacions i nissagues i, simultàniament, ha anat definint un entramat urbà laberíntic i complex, fruit de les necessitats i de les dificultats del successiu creixement.
La Clínica Girona ha estat històricament un referent i un servei mogut sempre per la proximitat i la familiaritat, i caracteritzat per la centralitat i accessibilitat dels seus serveis.
Ara, però, aquesta mateixa centralitat ha esdevingut una cotilla i un inconvenient, i és per això que m’he permès de pensar aquest setanta-cinquè aniversari com una autèntica cruïlla, un tombant decisiu en la història de la Clínica Girona, el moment de les grans decisions i d’un trasllat necessari a un edifici nou i modern que, amb la funcionalitat de l’arquitectura sanitària tan desenvolupada, aporti el valor afegit que ja no poden aportar les instal•lacions del carrer Joan Maragall i de Juli Garreta.
S’obre així una triple oportunitat. Primer fer l’elogi i el reconeixement dels pioners i dels fundadors, així com de tots aquells que van contribuir al creixement de la clínica en un context de diverses clíniques privades de matriu familiar (Muñoz, Bofill), i simultàniament amb el desenvolupament del gran centre de referència de la Seguretat Social, el nou Hospital de Girona.
En segon lloc és el moment d’una clínica nova. Amb aparcament, amb tots els serveis agrupats, amb unes urgències desenvolupades, amb més quiròfans, amb millores tècniques de darrera generació, l’aposta de futur per un segle més.
I, finalment, és el moment de crear una nova gran oportunitat a l’urbanisme de la ciutat amb la reconversió, pensada i intel•ligent, de tota l’illa que avui ocupa la clínica i que ha anat esdevenint un conglomerat incomprensible i que hauria de transformar-se en una illa exemplar, on els aprofitaments urbanístics necessaris es combinessin amb un esponjament adequat i amb un interior d’illa que respiri i ajudi a respirar, i oxigeni visual i paisatgísticament la ciutat.
El millor homenatge per aquests setanta-cinc anys és la resposta positiva i ambiciosa a aquest triple compromís que és tot un repte.
UNA POMA CADA DIA
Diari de Girona
Fa dos dissabtes vaig haver d’anar a Madrid a una reunió de caire polític. Vaig arribar a mitja tarda a l’hotel i vaig començar la cerimònia que a mi m’agrada. Penjar la camisa, treure’m les sabates, escampar tovalloles, tot amb un aire d’aparent descurança que vol governar un ordre mínim dins el desordre d’un espai vital reduït i provisional.
Segur que estem vivint dies que passen coses de gran repercussió i potser tothom espera una atenció especial i privilegiada a aquestes qüestions. Però a mi més aviat hi ha situacions que em superen i em saturen. M’avorreix l’excés d’informació, la reiteració obsessiva, la manera esbiaixada de mirar i escoltar les coses com si tot es mesurés amb la mateixa vara de medir. I no és el cas. Molta gent té un ordre de prioritats diferent, té una escala de valors a la vida on no tot passa per la més rabiosa actualitat i els moments àlgid de les crisis. A mi em passa això. Tanco la ràdio quan em sembla que ja en tinc prou i massa, no obro la televisió i començo a observar amb deteniment les coses de la vida quotidiana.
Vaig tardar una hora llarga a parar esment a un detall, si voleu, insignificant. A la tauleta de nit de l’habitació de l’hotel hi havia una poma. Verda, brillant, neta, suau, forta. Una poma atractiva i saborosa, una petita temptació al paradís. Al costat de la poma una salutació de l’hotel i una frase en anglès: “one apple a day, keeps the doctor away” (una poma cada dia, el metge t’estalvia). Em va semblar una sentència eficaç i simple, un rodolí arrodonit, una proclama mèdica, una recomanació, un espot publicitari ben muntat.
Tot plegat no tindria massa més història si no fos que la poma, brillant, verda, forta, suau, portava un adhesiu petit i publicitari d’una cooperativa de fruita de Girona.
Amb el nom i amb l’escut. A Madrid i a l’habitació d’un hotel refugi d’intel·lectuals i artistes a la mateixa Casa de Suècia, molt a prop del Cercle de Belles Arts i quasi paret per paret amb el Ministeri d’Educació.
Vaig sentir com una íntima satisfacció. Aquest petit detall va dominar una estona tot l’escenari. I se’m va fer present la darrera campanya electoral i la meva visita a Mas Badia a la Tallada d’Empordà Aquesta finca convertida en un centre d’experimentació i recerca per trobar noves qualitats i prestacions a tota la producció hortofrutícola de les nostres comarques. Són gent que treballa molt bé i que avala amb el seu treball l’eficàcia tan simple com la campanya de l’hotel de Madrid que jo vaig trobar.
Només aquella poma solitària, de no sé quina varietat, no explica per ella sola totes les hores de treball, de recerca, d’experimentació, plantació, arrencada i nova plantació de les pomeres. Ni totes les pomeres florides de les nostres comarques ni tots els efectes benèfics de totes les pomes del món expliquen amb detall el camí que porta de la golden a la Royal Gala, d’aquesta a la Fuji i de la Fuji a la Pinklady, la Red Delicious o la Granny Smith. No ho explica però n’és el resultat final. És el digne colofó a una feina ben feta i ben plantejada.
La poma de l’hotel de Madrid que estalvia cada dia el metge és un senzill homenatge als amics de Mas Badia.
Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.
Xarxes socials
-
Últimes imatges
More Photos Subscriu-te
